Estenc la mà perquè els murs es desbridin. Homenatge a Felícia Fuster
Més de quaranta persones van assistir a la taula rodona sobre l’obra poètica de Felícia Fuster amb Mireia Calafell, Jordi Marrugat, Anna Pantinat, Vinyet Panyella, Aina Torres i Ester Xargay, celebrada a l’Institut d’Estudis Catalans dijous 7 de juny de 2021.
Recupera l’acte en fotografies
Amb motiu de l’Any Felícia Fuster, l’AELC va organitzar una trobada per parlar de l’obra de l’autora i per recordar els seus versos. Coordinat per Anna Pantinat, vocal de l’Associació, l’acte va començar amb un repàs a la biografia de l’autora que va fer Aina Torres, parant atenció a l’exili, els viatges, la identitat col·lectiva i de la influència dels territoris en la seva trajectòria. Després va ser el torn d’Ester Xargay, que va centrar la seva intervenció en les correspondències i porositats de l’obra visual i literària de Felícia Fuster. Jordi Marrugat va explicar amb exemples concrets el pes visual de la poesia de l’autora i les «passarel·les» i «postals», formes específiques de la seva obra literària. La darrera contribució la va fer Vinyet Panyella, parlant de la recerca de la pròpia identitat a través de la mirada endins i la (de)construcció de la personalitat poètica.
Durant l’acte Mireia Calafell va recitar poemes de Felícia Fuster dels llibres Sorra de temps absent, I encara i Aquelles cordes del vent. L’acte es va cloure amb la lectura del poema «No em despulleu».
Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012) escriptora, pintora i traductora. És una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, potser pel fet d’haver-se donat a conèixer tard, als anys vuitanta, i de viure lluny del món literari català. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es caracteritza per una forta personalitat —ella mateixa s’ha definit com la dona faber— i l’afany de llibertat que ha desenvolupat en tots els àmbits de la seva vida i que es manifesta tant en la seva obra literària com pictòrica.
La poesia fa male. Blackout 21
Fa uns mesos, em va arribar un mail de la Laia Carbonell proposant-me fer un procés de reflexió-creació sobre Nanni Balestrini amb nou poetes més en relació a l’exposició que s’esdevenia a La Virreina Centre de la Imatge.
Ja em va semblar una idea molt interessant en el seu moment, però he d’admetre que ha estat una experiència en què he après l’hòstia.
D’una banda per la interacció amb la Celeste Araújo, en Mohammad Bitari, en Francesc Gelonch, la Lola Nieto, la Miriam Reyes, la Maria Sevilla, la Marina Spada, l’Oriol Sauleda i la Raquel Santanera, els poetes amb quie hem xerrat, discutit, proposat, planificat; però en especial la Míriam Reyes i la Lola Nieto amb qui he compartit escenari.
Aquest repte m’ha empès a obrir camins i llenguatges nous per a mi, connectant recerca històrica i recreació, més concretament en les correspondències entre codis i llengutages artístics. Les peces de la Raquel i la Maria també han seguit aquesta ruta. En el seu cas, amb històries de violència i fàbrica com a memòria familiar i l’any especialíssim que és 1977, en què va haver el famós Blackout de NY, l’ocupació al mercat del Born i les jornades llibertàries a Barcelona. És l’any en què vaig néixer. Hi ha hagut altres casualitats que m’han portat a vivències del meu passat en la música clàssica, com el fet que Blackout estigués escrit amb l’estructura de les sonates del s.XVIII, i que m’ha dut a fer la meva primera peça de vídeoart. Un altre fet, és que Nanni Balestrini morís un dia abans que el meu pare i que fos per aquestes dates.
Estigueu atents, perquè tot i que es van esgotar les entrades fa dies, em consta que hi ha cancel·lacions. 🤞🤞23h
A les fronteres del llenguatge. Homenatge a Josep-Ramon Bach
L’Associació va organitzar dins el festival Barcelona Poesia un homenatge a l’escriptor el passat diumenge 16 de maig als jardins de la Casa Misericòrdia amb Anna Bou, Jaume Comas, David Madueño, Empar Sáez i Marta Pérez-Sierra, amb acompanyament musical de David Casanova.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946 – Barcelona, 2020) va ser una figura singular, un investigador-poeta que va explorar les fronteres del llenguatge a través de la terra, el mar i l’aire de la forma. Cada poemari és una reinvenció d’estil, un viatge de figuracions i imaginaris. Són territoris expansius cap a literatures llunyanes i registres lingüístics en estat de descoberta que el van dur a ser un referent no només en el món poètic, sinó també en d’altres camps artístics.
Diversos escriptors de la seva generació van concentrar-se diumenge al migdia a l’acte, que va aplegar més de cent persones. L’activitat va tenir l’acompanyament musical del pianista David Casanova, que va interpretar peces dedicades a Josep-Ramon Bach compostes per Benet Casablancas i va preparar l’acompanyament musical dels poetes especialment per a l’ocasió. Aquesta activitat es va fer amb la col·laboració de la Fundació Ars de Sabadell i va ser coordinada per la vocal de l’AELC Anna Pantinat.
Recupera l’acte en fotografies aquí
Avisos o crits(OFF LEM)
Dos éssers a l’Estel Negre segueixen avisos gravitatoris de déus urbans. El cant reverbera a les parets del pou. L’oracle arrossega senyals de trànsit. Brúixoles. Brusxisme. So.
L’OFF LEM 2020 comença amb la reunió de dos vells amics del festival: Anna Pantinat i Víctor bonetarbolí.Pantinat, artista escènica polifacètica, és autora de nombrosos reculls de poemes i coneguda pels seus recitals plens d’energia, que també s’ha pogut veure a les seves actuacions com a multiinstrumentista amb bandes com Pentina’t Lula.Pel que fa a Víctor Bonet, és doctor en Biologia però va inclinar-se per la paraula i la música i ha forjat una carrera que l’ha convertit en un dels noms propis de l’escena experimental catalana.Especialitza en instruments greus com el saxo tenor, el saxo baríton i el clarinet baix, ha gravat i tocat amb Lubianka, The Fake Druids, We are Impala, Neila Benbey, Canvis Vells…
Correvers-Coronavers
El 21 de març és el dia mundial de la poesia, i havíem de celebrar-ho amb un gran recital a Manacor.
Ens vam reinventar així
Text i imatges publicades a centxcent
EL CORREVERS ES CONVERTEIX EN CORONAVERS I OMPLE LES XARXES DE POESIA
- 27 de març de 2020
- Antoni Riera
- General
La pionera celebració manacorina del Dia Mundial de la Poesia comptà amb la participació d’una trentena de poetes. Els vídeos penjats a Youtube, Facebook, Instagram i Twittter sumaren prop de 10.0000 visualitzacions.
Faltava poc més d’una setmana per al gran dia. Manacor Poètic ho tenia tot a punt per a la celebració d’una nova edició del Correvers, la ruta poètica que du els versos a llocs insospitats de la ciutat. I precisament era la ciutat enguany la temàtica triada, amb visites a cases grans i petites i altres indrets emblemàtics de la vila. Però no va poder ser. El confinament semblava que havia de fer impossible el Correvers. Tanmateix, el col·lectiu Manacor Poètic s’arromangà i aconseguí una participació massiva de poetes, tant manacorins, com ara Bernat Nadal, Jaume Mesquida, Cristina Salom, com també de fora poble, com Glòria Julià o Pau Vadell. També hi tengueren presència dues guanyadores del Premi Ciutat de Manacor, com són Anna Pantinat i Laura Carbonell.
La jornada començava puntualíssima a les 9 del matí, tal com s’havia anunciat, amb el Manifest, que enguany anava a càrrec dels glosadors Maribel Servera i Mateu Xurí. Després, fins a una trentena de poetes, rapsodes i músics desfilaren pels comptes d’Instagram, Facebook, Youtube i Twitter de Manacor Poètic. En total, prop de 10.000 visualitzacions acumularien tots aquestes vídeos, el darrer dels quals es va compartir a les xarxes entorn de les sis de l’horabaixa, nou hores després del primer. Precisament a les sis era l’hora prevista per a la col·locació de la placa poètica d’enguany, d’Antonina Canyelles.
Caldrà veure si Manacor Poètic, una vegada passat el confinament, celebra l’edició d’enguany o si, per contra, decideix esperar fins el pròxim 21 de març.
La placa d’Antonina Canyelles a Na Camel·la
Primer va ser Miquel Àngel Riera. Després el seguiren Jaume Santandreu i Antònia Vicens. Ara era el torn de col·locar a Manacor una placa de la poeta palmesana Antonina Canyelles, concretament amb uns versos del seu llibre Putes i consentits. La placa s’havia de posar a una de les columnes que sostenen les emblemàtiques hídries del passeig de Na Camel·la, a l’alçada del carrer de Sant Joan. Manacor Poètic cercara el dia per poder-ho fer, quan acabi el confinament.
Manacor Poètic, col·lectiu organitzador, ha creat un vídeo d’agraïment a tots els participants:
Tot seguit, alguns dels participants en aquest Correvers/Coronavers.
Manifest glosat
Maribel Servera i Mateu Xurí feren el manifest que cada any encapçala el Correvers: “Deixau-vos acompanyar, rebeu la nostra energia, perquè sentir poesia pot esser una font d’amor que ens faci passar millor aquest etern dia a dia”.
Schumann i Debussy
Andreu Riera, des del piano de ca seva, ens va fer arribar dues peces clàssiques. El “Somni” de Robert Schumann i el “Clar de lluna” de Claude Debussy. Tot un luxe, poder sentir els versos dins la música.
Què passa si ballam?
Anna Pantinat, Premi Ciutat de Manacor va dibuixar-nos la línia del ball: “Un mapa de corbes perquè és sabut que ningú no balla en línia recta. Tot aquest territori és el meu país. El meu París. Aquí em quedo”.
Acompanyar un canari amb maraques
L’actriu Carme González recità un poema d’Antonina Canyelles, heus-ne ací alguns versos: “El canari, ja ho saps, ha de cantar una mica cada dia i l’has d’acompanyar amb les maraques que et vaig portar de Cuba”.
A la ciutat
Cristina Salom recità un poema propi de temàtica urbana: “Anant de tentines pels carrers on les passes ressonen inoportunes espantant les gàrgoles que ens miren distants des de les teulades”.
Lletra per a una cançó
Joan Adrover posà amb la veu música als seus versos: “Com l’estel que t’anunciava tornaran les nits boges, la tendresa, més enllà de la vida que ens espera. Més enllà de la saviesa tornarà tot l’amor que ens escriguérem”.
De Barcelona a Estocolm
I passant per Manacor. Joan Manuel Homar, barceloní d’origen manacorí recità el poema Estocolm: “Avui les canonades són sordes com els precs en l’església buida del crepuscle que fuig”.
Des del finestral
L’actor Joan Miquel va fer un muntatge audiovisual espectacular a partir d’un poema del també economista Antoni Riera Font. Les imatges formaven part de la performance Sano.
Un poema sonor
El compositor Xavier Gelabert havia d’estrenar el 21 de gener “La violació de Lucrècia” en el marc del Correvers. A la fi, ens compartí virtualment aquest “Cum Clave”, dedicat a “totes les dones confinades amb els seus maltractadors”.
En el compte de youtube de Manacor Poètic podeu veure la resta de vídeos i també un que aplega l’hora de poesia que va suposar aquesta marató.
Konvent a l’Antic: Qui no s’anomena
Fa uns mesos, el Chini Overrated, El Sergi Ombrebueno i jo vam anar al Konvent.zero a fer una residència artística. Volia posar en escena el meu poemari Qui no s’anomena, amb música creada i interpretada per mi, i necessitava aliats. El Chini va acceptar encarregar-se de la part visual i més tard, la Raquel Tomàs de la dramatúrgia. El Sergi va documentar el procés i va ser un suport moral increïble. En aquest tram final de procés, el meu amic i geni en tots sentits, Luís Nevado, ha fet un disseny de llums espectacular. Així que per intentar explicar què sento, a part de nervis i una gran il·lusió per a què tot surti bé, diré que hi ha molt d’amor i agraïment, que sento l’algú-nosaltres molt d’a prop. Gràcies, Konvent, per creure en el projecte i a l’Antic Teatre per acollir-nos.
La Calders portarà exemplars dels llibres!
Antic teatre Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera dissabte 2 novembre 2019
Time Out diu
La quarta edició del Konvent a l’Antic, una oportunitat de conèixer creacions d’artistes residents al Konvent (Berguedà), que com l’Antic Teatre és un espai de referència de l’escena independent de les arts en viu presenta ‘Qui no s’anomena’, espectacle d’Anna Pantinat construït a partir del misteri que envolta el sentit identitari. Convoca un passat remot en què provablement no existia el binarisme jo/nosaltres. A través del so, el moviment i la imatge, expandirem el text poètic del llibre per a encarnar-lo en un solo acompanyat. Qui és aquest algú-nosaltres que vam perdre?Detalls
| Lloc de la ubicació | Antic Teatre |
|---|---|
| Web del lloc | www.anticteatre.com |
| Telèfon de la ubicació | 93 315 23 54 |
| Adreça | Verdaguer i Callís, 12 Ciutat Vella Barcelona 08003 |
| Transport | Urquinaona (M: L1-L4) |
| Preu | 12-15 € |
Dates i hores
- DS2 NOV 2019
- Antic Teatre 20:00h12-15 €
Barings // Bearings: Contemporary Women’s Writing in Catalan
From Suddenly a Summer
Anna PantinatTranslated by Gabriella Martin
“Counting by sea (so that I may also be called a sailor).”
GABRIEL FERRATER
La Conca
Buoyed by my seashore, a stripped-down crew on this rocky whale, endearing every day. I will play along to belong, yes, I will. And with the same baskets and matching sandals, we’ll call ourselves a community without shame. We’ll sail, carried away by the wind and the current, to become, little by little, brazen, liminal, isolated, barbaric.
“I’m the hunter.”BJÖRK
ARTEMIS
Nocturnal as the logsstacked in the cellar,the hunter is still.Cat’s eyes, breathing to the beatof her prey, synchronyof a precise motion, the chancehas come.
The present so multiplied,set to flames in this fraction.Right here. All alone. Now.
“And, scattering the aligned letters,my soul saddensremembering the snow drifts sulliedby tourists’ dirty footprints.”VÍCTOR RAHOLA
Notes
My first friendships are the truest. Workers, summer vacationers, townsfolk. With the second generation comes Risk, tarot cards, Anaïs Nin, Eva, lipstick on cigarettes, an exploding empty glass.
“Cadaqués was where I had a coffee or glass of wine almost every day with my neighbor Marcel Duchamp, his wife Tiny, and even one day, with his guest Max Ernst, as if it were the most natural thing.”ROSA REGÀS
Elysian
The other world is here, it still is:the fluid medium of phantomsslicing wind gusts like shovels through smoke.
The visible ones and the bodiless legacy,glistening skins swimming gently, unceasing.Social life and the other life.
“With Empordà so close, bread is guaranteed.”JOSEP PLA
Maritime Arrangement
The fabrics arrive by boat from India, bought on credit. I’ll sell them at an outrageous price. “It’s Empordà.” I don’t have a room of my own here, but I work in a shop with a view.
“The wind, the wind seduces my happy vessel.” CARLES RIBA
Scuba Diving
It was a difficult choice. So many waves and so many books muddle one’s sense of transcendence, this tiny rowboat of a well-turned phrase.
Anna Pantinat 