Konvent a l’Antic: Qui no s’anomena

Static map showing venue location

Fa uns mesos, el Chini Overrated, El Sergi Ombrebueno i jo vam anar al Konvent.zero a fer una residència artística. Volia posar en escena el meu poemari Qui no s’anomena, amb música creada i interpretada per mi, i necessitava aliats. El Chini va acceptar encarregar-se de la part visual i més tard, la Raquel Tomàs de la dramatúrgia. El Sergi va documentar el procés i va ser un suport moral increïble. En aquest tram final de procés, el meu amic i geni en tots sentits, Luís Nevado, ha fet un disseny de llums espectacular. Així que per intentar explicar què sento, a part de nervis i una gran il·lusió per a què tot surti bé, diré que hi ha molt d’amor i agraïment, que sento l’algú-nosaltres molt d’a prop. Gràcies, Konvent, per creure en el projecte i a l’Antic Teatre per acollir-nos.

La Calders portarà exemplars dels llibres!

Antic teatre Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera dissabte 2 novembre 2019

Time Out diu

La quarta edició del Konvent a l’Antic, una oportunitat de conèixer creacions d’artistes residents al Konvent (Berguedà), que com l’Antic Teatre és un espai de referència de l’escena independent de les arts en viu presenta ‘Qui no s’anomena’, espectacle d’Anna Pantinat construït a partir del misteri que envolta el sentit identitari. Convoca un passat remot en què provablement no existia el binarisme jo/nosaltres. A través del so, el moviment i la imatge, expandirem el text poètic del llibre per a encarnar-lo en un solo acompanyat. Qui és aquest algú-nosaltres que vam perdre?Detalls

Lloc de la ubicacióAntic Teatre
Web del llocwww.anticteatre.com
Telèfon de la ubicació93 315 23 54
AdreçaVerdaguer i Callís, 12
Ciutat Vella
Barcelona
08003
TransportUrquinaona (M: L1-L4)
Preu12-15 €

Dates i hores

Barings // Bearings: Contemporary Women’s Writing in Catalan

From Suddenly a Summer

Anna PantinatTranslated by Gabriella Martin


“Counting by sea (so that I may also be called a sailor).”

GABRIEL FERRATER

La Conca

Buoyed by my seashore, a stripped-down crew on this rocky whale, endearing every day. I will play along to belong, yes, I will. And with the same baskets and matching sandals, we’ll call ourselves a community without shame. We’ll sail, carried away by the wind and the current, to become, little by little, brazen, liminal, isolated, barbaric.

“I’m the hunter.”BJÖRK

ARTEMIS

Nocturnal as the logsstacked in the cellar,the hunter is still.Cat’s eyes, breathing to the beatof her prey, synchronyof a precise motion, the chancehas come.
The present so multiplied,set to flames in this fraction.Right here. All alone. Now.

“And, scattering the aligned letters,my soul saddensremembering the snow drifts sulliedby tourists’ dirty footprints.”VÍCTOR RAHOLA

Notes

My first friendships are the truest. Workers, summer vacationers, townsfolk. With the second generation comes Risk, tarot cards, Anaïs Nin, Eva, lipstick on cigarettes, an exploding empty glass.

“Cadaqués was where I had a coffee or glass of wine almost every day with my neighbor Marcel Duchamp, his wife Tiny, and even one day, with his guest Max Ernst, as if it were the most natural thing.”ROSA REGÀS

Elysian

The other world is here, it still is:the fluid medium of phantomsslicing wind gusts like shovels through smoke.
The visible ones and the bodiless legacy,glistening skins swimming gently, unceasing.Social life and the other life.

“With Empordà so close, bread is guaranteed.”JOSEP PLA

Maritime Arrangement

The fabrics arrive by boat from India, bought on credit. I’ll sell them at an outrageous price. “It’s Empordà.” I don’t have a room of my own here, but I work in a shop with a view.

“The wind, the wind seduces my happy vessel.” CARLES RIBA

Scuba Diving

It was a difficult choice. So many waves and so many books muddle one’s sense of transcendence, this tiny rowboat of a well-turned phrase.

Residència de creació al Konvent

Del 15 al 19 d’abril, el Chini Overrated, el Sergi Sánchez i jo hem estat preparant la posada en escena de Qui no s’anomena.

img_20190420_115136_038

Han estat 5 dies molt intensos plens de recerca, trobades, riures, música, instruments nous i poesia. I l’obra de Pepe Sales omnipresent, amb el seu Cristo dominant la sala d’assaig, com podeu veure a la foto.

img_20190416_162433_507

Ja ho he dit moltes vegades però no em canso de repetir-ho, la gent que viu i gestiona el Konvent, a part de talentosos són súper oberts i macos; és un gust, un luxe i un orgull poder haver desenvolupat aquesta feina en un espai i amb unes persones tan singulars.

IMG_20190419_154258_674

També vull agrair al meu equip, el Chini i el Sergi, que hagin estat tan entregats i que creguin en mi i em donin el seu suport.

img_20190420_112953_905El projecte era embrionari i ja comença a caminar.

thumb_IMG_9999_1024

Foto de Clara Casadesús.

Les quatre autores guanyadores dels Premis Ciutat de Manacor presenten l’edició de les seves obres literàries

Les quatre autores guanyadores dels Premis Ciutat de Manacor presenten l’edició de les seves obres literàries

Àngels Fitó, Anna Pantinat, Denise G. Duncan i Maria M. Gelabert es feren amb els premis de Novel·la, Poesia, Teatre i Assait del 2018.

[Img #33342]Les guanyadores de les quatre categories literàries dels Premis Ciutat de Manacor 2018 s’han trobat amb els seus futurs lectors durant la presentació de l’edició en paper de les seves obres. Unes obres que “fan gaudir com els grans escriptors saben fer” i que “vosaltres, els lectors heu de decidir el lloc que ocupin a la vostra prestatgeria”, ha explicat durant la presentació l’editor dels quatre volums dels Premis Ciutat de Manacor, Faust Puerto. “El projecte dels Premis Ciutat de Manacor té l’objectiu d’animar els creadors a fer cultura en llengua catalana, la nostra llengua, i no va acabar amb l’entrega de premis ni tan sols acaba avui; aquest projecte no acabarà fins que nosaltres, els lectors, llegim aquets llibres que són un regal perfecte per aquest Nadal”, ha explicat la batlessa de Manacor; Catalina Riera.

Així Àngels Fitó, guanyadora del premi Maria Antònia Oliver de Novel·la; Anna Pantinat, guanyadora del premi Miquel Àngel Riera de Poesia; Denise Graciela Duncan,  guanyadora del premi Jaume Vidal de Teatre, i Maria Magdalena Gelabert, guanyadora del premi Antoni M. Alcover d’Assaig han comparegut per fer un tast de les seves obres davant els lectors que dissabte migdia s’acostaren fins a la Institució Alcover per conèixer de primera mà les ideòlegues de les quatre novetats editorial.

 

La guanyadora del Premi Maria Antònia Oliver de Novel·la 2018, Àngels Fitó (Barcelona, 1970) va presentar el relat que li va valer aquesta distinció: la novel·la Divines mutacions. L’obra relata la història d’una dona mare de tres fills de tres pares diferents que descobreix a través d’un reportatge periodístic que “tota dona, quan queda embarassada, s’empelta de cèl·lules del pare de la criatura fins al punt de modificar la seva pròpia genètica” i “inicia un procés de recerca interior convençuda que viu un procés de metamorfosi”, explica la sinopsi del llibre.

La guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2018, Anna Pantinat (Barcelona, 1977), va presentar l’obra Qui no s’anomena. Un poemari que el jurat considerà “una vindicació serena i alhora contundent de la dona, tan present i alhora tan invisible. Tot i la contenció en les paraules, la tensió poètica traspua l’abrandament del joc poètic amb un lèxic mesurat i gens gratuït”.

Denise Graciela Duncan (Costa Rica, 1979), va merèixer Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover 2018 per l’obra Negrata de merda. L’autora va presentar un text que parteix d’un fet que passa a l’escola: una nina blanca insulta un nin negre. I aquest fet desencadena una lluita de poder entre dues famílies i desencadena una successió d’actes de micro violència que trenscorren amb el masclisme, el classisma, la xenofòbia i l’homofòbia com a teló de fons.
Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) es va fer amb el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover. Es tracta d’un treball que “transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat”; una obra “que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte”, va destacar el jurat.

DE SOBTE, UN ESTIU

DeSobteUnEstiu

Publicat el 2014 per LaBreu Edicions, De sobte, un estiu és un poemari sorprenent on la veu de l’autora apareix condicionada, o motivada, excitada potser, per la cita que acompanya cada poema; però també, i sobretot, per l’experiència d’haver habitat una temporada el Cadaqués que ha fascinat pintors, escriptors, submarinistes, estiuejants i turistes de tot el món. I la mirada de Pantinat, una mirada que crea allò que mira mentre ho mira, ens instal·la en un Cadaqués que segueix sent el Cadaqués de sempre però ple de noves textures i matisos que el fan nou per al lector.

Aquest llibre va rebre el premi Ventura Gassol 2012.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑