Del 15 al 19 d’abril, el Chini Overrated, el Sergi Sánchez i jo hem estat preparant la posada en escena de Qui no s’anomena.
Han estat 5 dies molt intensos plens de recerca, trobades, riures, música, instruments nous i poesia. I l’obra de Pepe Sales omnipresent, amb el seu Cristo dominant la sala d’assaig, com podeu veure a la foto.
Ja ho he dit moltes vegades però no em canso de repetir-ho, la gent que viu i gestiona el Konvent, a part de talentosos són súper oberts i macos; és un gust, un luxe i un orgull poder haver desenvolupat aquesta feina en un espai i amb unes persones tan singulars.
També vull agrair al meu equip, el Chini i el Sergi, que hagin estat tan entregats i que creguin en mi i em donin el seu suport.
El projecte era embrionari i ja comença a caminar.
Foto de Clara Casadesús.
Deixa un comentari