Més de quaranta persones van assistir a la taula rodona sobre l’obra poètica de Felícia Fuster amb Mireia Calafell, Jordi Marrugat, Anna Pantinat, Vinyet Panyella, Aina Torres i Ester Xargay, celebrada a l’Institut d’Estudis Catalans dijous 7 de juny de 2021. 

Recupera l’acte en fotografies

Amb motiu de l’Any Felícia Fuster, l’AELC va organitzar una trobada per parlar de l’obra de l’autora i per recordar els seus versos. Coordinat per Anna Pantinat, vocal de l’Associació, l’acte va començar amb un repàs a la biografia de l’autora que va fer Aina Torres, parant atenció a l’exili, els viatges, la identitat col·lectiva i de la influència dels territoris en la seva trajectòria. Després va ser el torn d’Ester Xargay, que va centrar la seva intervenció en les correspondències i porositats de l’obra visual i literària de Felícia Fuster. Jordi Marrugat va explicar amb exemples concrets el pes visual de la poesia de l’autora i les «passarel·les» i «postals», formes específiques de la seva obra literària. La darrera contribució la va fer Vinyet Panyella, parlant de la recerca de la pròpia identitat a través de la mirada endins i la (de)construcció de la personalitat poètica. 

Durant l’acte Mireia Calafell va recitar poemes de Felícia Fuster dels llibres Sorra de temps absent, I encara i Aquelles cordes del vent. L’acte es va cloure amb la lectura del poema «No em despulleu».

Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012) escriptora, pintora i traductora. És una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, potser pel fet d’haver-se donat a conèixer tard, als anys vuitanta, i de viure lluny del món literari català. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es caracteritza per una forta personalitat —ella mateixa s’ha definit com la dona faber— i l’afany de llibertat que ha desenvolupat en tots els àmbits de la seva vida i que es manifesta tant en la seva obra literària com pictòrica.

Fa uns mesos, em va arribar un mail de la Laia Carbonell proposant-me fer un procés de reflexió-creació sobre Nanni Balestrini amb nou poetes més en relació a l’exposició que s’esdevenia a La Virreina Centre de la Imatge.

Ja em va semblar una idea molt interessant en el seu moment, però he d’admetre que ha estat una experiència en què he après l’hòstia.

D’una banda per la interacció amb la Celeste Araújo, en Mohammad Bitari, en Francesc Gelonch, la Lola Nieto, la Miriam Reyes, la Maria Sevilla, la Marina Spada, l’Oriol Sauleda i la Raquel Santanera, els poetes amb quie hem xerrat, discutit, proposat, planificat; però en especial la Míriam Reyes i la Lola Nieto amb qui he compartit escenari.

Aquest repte m’ha empès a obrir camins i llenguatges nous per a mi, connectant recerca històrica i recreació, més concretament en les correspondències entre codis i llengutages artístics. Les peces de la Raquel i la Maria també han seguit aquesta ruta. En el seu cas, amb històries de violència i fàbrica com a memòria familiar i l’any especialíssim que és 1977, en què va haver el famós Blackout de NY, l’ocupació al mercat del Born i les jornades llibertàries a Barcelona. És l’any en què vaig néixer. Hi ha hagut altres casualitats que m’han portat a vivències del meu passat en la música clàssica, com el fet que Blackout estigués escrit amb l’estructura de les sonates del s.XVIII, i que m’ha dut a fer la meva primera peça de vídeoart. Un altre fet, és que Nanni Balestrini morís un dia abans que el meu pare i que fos per aquestes dates.

Estigueu atents, perquè tot i que es van esgotar les entrades fa dies, em consta que hi ha cancel·lacions. 🤞🤞23h