Encara de ressaca del Draco Terroris, una peça que m’ha dut a traspassar les diverses portes de l’infern. A partir del fanzine d’en Joan Josep Camacho Grau i l’encàrrec de la Llibreria Calders i l’Horiginal Team (Marieta Sevilla, Raquel Santanera Vila i Laia Carbonell), vaig fer una recerca sobre segells satànics, la Manson Family, la manipulació psicològica i la maternitat per a crear la dramatúrgia, i a partir d’aquí, sumar la part visual i la música de tot l’espectacle. Vam dir poemes d’en Guim Valls, la Núria Busquet Molist, en Genís Cano, la Raquel Santanera, una traducció d’Aleister Crowley de la Maria Sevilla, i alguns de nostres. El començament és idèntic al Qui no s’anomena (no era gens conscient del satanisme que hi contenia quan el vaig escriure). Així que milions de gràcies a Oriol Sauleda i Joan Josep Camacho Grau per deixar-vos dirigir i Joan Teixi per compartir la serp i animar-te a projectar en directe. Tenim el luxe que en Francesc Bombí-Vilaseca en fes la crònica i que ressonessin en paper els meus versos dits per en Joanjo.
Anna Pantinat 
Deixa un comentari