Draco Terroris

Encara de ressaca del Draco Terroris, una peça que m’ha dut a traspassar les diverses portes de l’infern. A partir del fanzine d’en Joan Josep Camacho Grau i l’encàrrec de la Llibreria Calders i l’Horiginal Team (Marieta Sevilla, Raquel Santanera Vila i Laia Carbonell), vaig fer una recerca sobre segells satànics, la Manson Family, la manipulació psicològica i la maternitat per a crear la dramatúrgia, i a partir d’aquí, sumar la part visual i la música de tot l’espectacle. Vam dir poemes d’en Guim Valls, la Núria Busquet Molist, en Genís Cano, la Raquel Santanera, una traducció d’Aleister Crowley de la Maria Sevilla, i alguns de nostres. El començament és idèntic al Qui no s’anomena (no era gens conscient del satanisme que hi contenia quan el vaig escriure). Així que milions de gràcies a Oriol Sauleda i Joan Josep Camacho Grau per deixar-vos dirigir i Joan Teixi per compartir la serp i animar-te a projectar en directe. Tenim el luxe que en Francesc Bombí-Vilaseca en fes la crònica i que ressonessin en paper els meus versos dits per en Joanjo.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220424/8218115/poesia-mata-drac-sant-jordi-calders-antic-arrebato-galante-escoffet-pedrals-camacho.html

foto de Raquel Santanera

Konvent a l’Antic: Qui no s’anomena

Static map showing venue location

Fa uns mesos, el Chini Overrated, El Sergi Ombrebueno i jo vam anar al Konvent.zero a fer una residència artística. Volia posar en escena el meu poemari Qui no s’anomena, amb música creada i interpretada per mi, i necessitava aliats. El Chini va acceptar encarregar-se de la part visual i més tard, la Raquel Tomàs de la dramatúrgia. El Sergi va documentar el procés i va ser un suport moral increïble. En aquest tram final de procés, el meu amic i geni en tots sentits, Luís Nevado, ha fet un disseny de llums espectacular. Així que per intentar explicar què sento, a part de nervis i una gran il·lusió per a què tot surti bé, diré que hi ha molt d’amor i agraïment, que sento l’algú-nosaltres molt d’a prop. Gràcies, Konvent, per creure en el projecte i a l’Antic Teatre per acollir-nos.

La Calders portarà exemplars dels llibres!

Antic teatre Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera dissabte 2 novembre 2019

Time Out diu

La quarta edició del Konvent a l’Antic, una oportunitat de conèixer creacions d’artistes residents al Konvent (Berguedà), que com l’Antic Teatre és un espai de referència de l’escena independent de les arts en viu presenta ‘Qui no s’anomena’, espectacle d’Anna Pantinat construït a partir del misteri que envolta el sentit identitari. Convoca un passat remot en què provablement no existia el binarisme jo/nosaltres. A través del so, el moviment i la imatge, expandirem el text poètic del llibre per a encarnar-lo en un solo acompanyat. Qui és aquest algú-nosaltres que vam perdre?Detalls

Lloc de la ubicacióAntic Teatre
Web del llocwww.anticteatre.com
Telèfon de la ubicació93 315 23 54
AdreçaVerdaguer i Callís, 12
Ciutat Vella
Barcelona
08003
TransportUrquinaona (M: L1-L4)
Preu12-15 €

Dates i hores

Entrevista de Sebastià Portell per a la Cadena Ser

Anna Pantinat: un pica-pica del sabor més àcid

A la ‘Lectura no és verdura’ de Sebastià Portell sentim els poemes radicals i fresquíssims d’Anna Pantinat, que acaba de publicar el llibre ‘Qui no s’anomena‘,premi Ciutat de Manacor de Poesia de l’any 2018. L’Anna és poeta, profe de música i cantant punk amb la seva banda Pentina’t Lula. Quin perfil!

Les quatre autores guanyadores dels Premis Ciutat de Manacor presenten l’edició de les seves obres literàries

Les quatre autores guanyadores dels Premis Ciutat de Manacor presenten l’edició de les seves obres literàries

Àngels Fitó, Anna Pantinat, Denise G. Duncan i Maria M. Gelabert es feren amb els premis de Novel·la, Poesia, Teatre i Assait del 2018.

[Img #33342]Les guanyadores de les quatre categories literàries dels Premis Ciutat de Manacor 2018 s’han trobat amb els seus futurs lectors durant la presentació de l’edició en paper de les seves obres. Unes obres que “fan gaudir com els grans escriptors saben fer” i que “vosaltres, els lectors heu de decidir el lloc que ocupin a la vostra prestatgeria”, ha explicat durant la presentació l’editor dels quatre volums dels Premis Ciutat de Manacor, Faust Puerto. “El projecte dels Premis Ciutat de Manacor té l’objectiu d’animar els creadors a fer cultura en llengua catalana, la nostra llengua, i no va acabar amb l’entrega de premis ni tan sols acaba avui; aquest projecte no acabarà fins que nosaltres, els lectors, llegim aquets llibres que són un regal perfecte per aquest Nadal”, ha explicat la batlessa de Manacor; Catalina Riera.

Així Àngels Fitó, guanyadora del premi Maria Antònia Oliver de Novel·la; Anna Pantinat, guanyadora del premi Miquel Àngel Riera de Poesia; Denise Graciela Duncan,  guanyadora del premi Jaume Vidal de Teatre, i Maria Magdalena Gelabert, guanyadora del premi Antoni M. Alcover d’Assaig han comparegut per fer un tast de les seves obres davant els lectors que dissabte migdia s’acostaren fins a la Institució Alcover per conèixer de primera mà les ideòlegues de les quatre novetats editorial.

 

La guanyadora del Premi Maria Antònia Oliver de Novel·la 2018, Àngels Fitó (Barcelona, 1970) va presentar el relat que li va valer aquesta distinció: la novel·la Divines mutacions. L’obra relata la història d’una dona mare de tres fills de tres pares diferents que descobreix a través d’un reportatge periodístic que “tota dona, quan queda embarassada, s’empelta de cèl·lules del pare de la criatura fins al punt de modificar la seva pròpia genètica” i “inicia un procés de recerca interior convençuda que viu un procés de metamorfosi”, explica la sinopsi del llibre.

La guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2018, Anna Pantinat (Barcelona, 1977), va presentar l’obra Qui no s’anomena. Un poemari que el jurat considerà “una vindicació serena i alhora contundent de la dona, tan present i alhora tan invisible. Tot i la contenció en les paraules, la tensió poètica traspua l’abrandament del joc poètic amb un lèxic mesurat i gens gratuït”.

Denise Graciela Duncan (Costa Rica, 1979), va merèixer Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover 2018 per l’obra Negrata de merda. L’autora va presentar un text que parteix d’un fet que passa a l’escola: una nina blanca insulta un nin negre. I aquest fet desencadena una lluita de poder entre dues famílies i desencadena una successió d’actes de micro violència que trenscorren amb el masclisme, el classisma, la xenofòbia i l’homofòbia com a teló de fons.
Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) es va fer amb el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover per l’obra La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover. Es tracta d’un treball que “transcendeix la visió de la dona en la cultura tradicional mallorquina i dignifica el seu paper en la societat”; una obra “que defuig els aspectes locals i s’endinsa en referències universals de la rondallística i el conte”, va destacar el jurat.

DevoraLletres als Tallers Europa

DevoraLletres als Tallers Europa

19.04.2018

La primera edició del Festival DevoraLletres se celebra el proper dissabte 21 d’abril de 2018 a Barcelona amb una proposta literària única. D’entrada gratuïta i obert a tots els públics, arrencarà a les 16h i s’allargarà fins a les 22h als antics Tallers Europa (C/Joan d’Àustria 86, Barcelona), una nau industrial recuperada del barri del Poblenou de Barcelona per l’infatigable dinamitzador cultural Max Porta.

L’objectiu és donar el tret de sortida a un Sant Jordi on cada vegada és més insòlit trobar apostes literàries arriscades. El DevoraLletres és un espai obert on diferents actors del circuït de les lletres tenen la possibilitat de fer una proposta alternativa. Els assistents al Festival d’enguany tindran l’oportunitat de conèixer les novetats literàries més atractives fora del circuït dels 10 més venuts i rebre assessorament personalitzat, a banda de tenir una experiència poètica i gastronòmica única.

El DevoraLletres promou per primera vegada una consulta clínica liderada pels crítics literaris Andreu Gomila i Sebastià Portell, responsables de la secció de llibres de la revista Time Out. Els ‘malalts’ de la lectura podran expressar el seu cas, per després rebre una prescripció literària personalitzada enfocada a apostes editorials independents.

Aquests ‘pacients’ podran bescanviar les seves receptes al Mercat de llibres, on la llibreria On the Road posarà els seus boticaris, i l’editorial Libros del Zorro Rojo, guanyadora de diversos premis europeus com a millor editorial independent, posarà el seu catàleg de llibres de culte il·lustrats a l’abast dels assistents. El Mercat compta també amb la presència d’edicions LaBreu (poesia), Chandal (fanzines internacionals) i el taller de ‘letterpress’ de L’Anacrònica. 

El col·lectiu nyamnyam (format per Iñaki Alvarez i Ariadna Rodriguez) té com a objectiu promoure la creació, la reflexió i l’intercanvi cultural, creant estratègies de participació i interacció per respondre a la necessitat de compartir coneixement. Fomenten la relació entre les diverses formes d’art i el menjar com a element vehicular per crear situacions que ajudin a dinamitzar i crear noves maneres de relació i contacte entre el teixit social.

Durant aquestes hores, l’espai dels Tallers Europa estarà ocupat per antigues furgonetes que acolliran desenes de micro-recitals poètics i performances de ‘spoken word’ per a un màxim de cinc passatgers. Aquest format dona peu a una connexió íntima entre l’audiència i els poetes amb la duració d’un trajecte curt. Eduard Escoffet coordina l’espai poètic amb ‘performances’ de Spoken Word de la mà d’autores com Alba Rihe, Miriam Cano o Carolina Olivares, i recitals a càrrec d’Anna Pantinat, Joan Vigó i el mateix Escoffet. 

Trencant la caixa del patriarcat

Trencant la caixa del patriarcat

3.02.2018

En cas de ser-hi (i entendre-ho), Catherine Deneuve hauria caigut rodona escoltant l’enfilall de manifestacions fetes per un grup de dones que demanen respecte, miraments (i no pas que les mirin com un llop fita un vedell). “Bajanades, capricis…”, pensaria. El desmai i la irritació, però, són una fantasia perquè la bella i vetusta senyora que es permet ser importunada (poques noses ha patit) no es plantarà mai —ni a París ni a Nancy ni enlloc— en una presentació de Teoria King Kong de Virginie Despentes. Aquell dia soparà amb Dominique Strauss-Kahn o algun altre ogre mimètic. O, fins i tot, amb Philip Roth, que assegura estar tip del que considera la “tirania del pudor”, tan discutida per l’actriu protagonista de Belle de jour.

Dimecres, a La Calders, en la presentació no imaginària del manifest de Despentes no hi havia cap Deneuve catalana (tot i que hauria estat un detall). Entre els assistents —la llibreria estava plena fins dalt—, totes les expressions del feminisme i també algun home. Despentes, de fet,  no escriu solament “per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígies, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del mercat de la tia bona”, com precisa al començament del llibre, en un fragment ja històric. Ho fa també per als mascles: “Per als homes que no tenen ganes de ser protectors, els que voldrien ser-ho però no saben com posar-s’hi, el que no se saben barallar, els que ploren amb ganes, els que no són ambiciosos ni competitius ni ben dotats ni agressius […] els que de nit, sols, tenen por”. El llibre, d’alguna manera, pot fer-nos més servei a nosaltres (als homes a qui es dirigeix i als qui no) que a elles: la lectura torpedina allò del “si no he vist (o viscut, o llegit), no existeix”. Il·lumina una realitat molesta, amagada i fosca (la violació, la prostitució, la pornografia…). Despentes hi despatxa vivències crues i pensaments sereníssims; es purga. Trenca un silenci, en definitiva: “Sempre hem existit, mai no hem parlat”. El discurs és incisiu, contundent i directe.

La presentació no va comptar amb l’autora de la trilogia Vernon Subutex, que per problemes d’agenda no ha pogut visitar Barcelona ara que L’Altra Editorial publica el manifest. Per poder escoltar-la presencialment, haurem d’esperar fins al pròxim festival Primera Persona que munta el CCCB al maig. La trobada, doncs, va tenir unes altres cares. Foren les de les escriptores Marina Espasa, que ha traduït el llibre, Maria Cabrera i Maria Sevilla. Cabrera i Sevilla estan vinculades al llibre per la pell del pròleg. La primera ha escrit la introducció, en la qual cita a la segona. Res en la presentació va fer olor de lament o consternació. Fou una celebració de la figura de les perdedores. Diu Despentes al llibre: “La figura de la loser de la feminitat m’és molt més simpàtica, m’és essencial. […] Prefereixo els que no se’n surten per la senzilla raó que jo no me’n surto gaire bé, tampoc. […] Soc més King Kong que Kate Moss, com a dona”. El manifest és una mina de frases per a la posteritat, la reflexió i el combat. També per a la rialla. Despentes, sovint, guerreja somrient, maliciosa.

El tercet de presentadores va entretenir amb lectures i jocs. Una primera lliçó recitada fou un fragment del pròleg, en la mateixa veu fonda de Cabrera. La poeta hi escriu: “No, no pretenem escriure per a un auditori de vagines aplaudidores: tenim la humil intenció d’interpel·lar a tothom, de fer que l’escriptura i els lectors es mirin fit a fit i, ei, si pot ser, que els commogui la mirada”. O enllaçant amb la idea de rompre el silenci de la francesa: “De l’experiència femenina no se’n pot parlar en públic. Ho demostrem quotidianament quan ens ruboritza la traça que deixa la sang vella als llençols”. L’autora de La ciutat cansada considera que és difícil afegir alguna cosa nova a Despentes: “És un llibre que suggereix moltes preguntes, escrit en un estat de gràcia on va veure molt clar els punts que volia enfocar. Elabora i tanca molt bé, molt perfectament, els discursos”. Espasa apuntava que llegir-lo és un assentir constant. “Quina raó que té!”, diu que s’anava repetint. “Es va publicar fa deu anys però és més modern que molts llibres feministes apareguts últimament”.

Sevilla va ensolcar la lectura de Cabrera amb una reflexió sobre la culpa i el perdó que ja apareix en el poema que la prologuista li pren (El mar, dins Dents de polpa): “Si jo que sols havia fet onze anys / i fa que sento tota la vergonya, als mugrons, / de ser innocent”. La poeta va palesar el perdó (parlem sense generalitzar) que les dones sovint han de demanar  pel fet de ser independents, poderoses o lliures (Despentes, al cap i la fi, tracta essencialment la llibertat). Aquest perdó es concreta en dues estratègies segons Sevilla. Una que és implícita: l’onada del putot, expressió que inventa Despentes i ella explica. “Seria fer servir la seducció per atenuar l’autonomia de la dona. Els homes t’obliguen a rebaixar el teu poder i tu mateixa, teòricament, també t’hi veus obligada. Com fer-ho? Seduint. Et picaré l’ullet per perdonar-me”. I una altra d’explícita que seria excusar-se, justificar-se. Per tenir fred, per ser innocent, per haver estat convidada en una presentació. “Totes aquestes conductes, però, també les paguen altres gèneres”, matisa Sevilla.

Superada la part més circumspecta, l’acte va seguir amb el Qüestionari King Kong, que conté cinc preguntes sorgides del manifest. Per exemple: quants cops al dia demanes perdó? O: si tens projecció pública, quantes vegades t’has sentit com una puta? Les assistents havien de respondre alçant la mà segons si tot allò els passava d’un a tres cops al dia, de quatre a set o de vuit a deu. Resultats poc alarmants, adequats a la negra i greu normalitat. Per rematar-ho, es va jugar un bingo feminista, on l’enginy, l’enfuriment i l’aspiració van anar lligats als números. El 7, menja’m la xona i beu a galet; el 13, toca’m i et trec el fetge; el 18, se’l veu masclista en un sol tuit. De premi? Un pintallavis rosa, un xiulet en forma de penis o unes mitges de reixa per a qui fes línia i Teoria King Kongper a qui cridés “Bingo!”.

Van acabar de tancar el vespre les rrrrriot ladies de Pentina’t, Lula, que despatxen actitud bèl·lico-punk per tots costats. La cantant, Anna Pantinat, explica que són aquí “per portar Catalunya cap a un matriarcat republicà”. Sobre Despentes diu: “No escriu des d’un feminisme blanc, acadèmic; expressa les coses d’una manera molt visceral, amb sentit de l’humor, amb ironia i intel·ligència”. Una mossegada rabiosa connecta les Lula amb l’autora francesa.

La presentació va tenir tocs de l’esmicolament de la caixa pel que advoca i esperona la cantautora Lidia Damunt a La caja (“Este cuerpo está cansado / de vivir tan encerrado dentro de esta caja grande / que se llama patriarcado. / Dónde solo hay dos caminos, hay dos tipos de mujeres; / y ahora la quiero romper, / destrozarla en mil pedazos. / Vamos a romper la caja”). Durant una hora, aquesta caixa va ser trossejada. Caldrien, però, vigilantes armades per mantenir-la esberlada: ràpidament es recompon. Cap victòria dels homes segons Despentes, que li fotem pena: “Són ells, sou vosaltres els qui heu de conquerir la vostra independència”. Gol.

Speed dating literari per boicotejar el dia de Sant Valentí

Speed dating literari per boicotejar el dia de Sant Valentí

15.02.2017

No ens agrada Sant Valentí. Els 2×1 de bombons als supermercats, els nous conjunts de llenceria als aparadors, els globus en forma de cor pels restaurants, els anuncis d’escapades romàntiques… N’estem farts. El nostre Sant dels enamorats és en Jordi. És per això que el grup de llibreries independents “Bestiari” ha decidit boicotejar el 14 de febrer amb una festa pre i pro Sant Jordi: un “speed dating” literari.

El 300 del Born (El Born CCM), l’espai gastronòmic de Moritz, ha acollit diferents cites ràpides de 5 minuts per compartir passions literàries, autors preferits, llibres que han marcat la nostra vida, i sí, per què no?, per conèixer algú especial. A més, ha sigut una oportunitat per preparar la tria personal de llibres i arribar al 23 d’abril, el nostre dia dels enamorats, com cal.

Només feia falta enganxar-te el nom al pit i triar un gomet: el de color vermell indicava que només assisties a l’speed dating per parlar de lectura; el verd, que tenies ganes de compartir gustos literaris i alguna cosa més… i el groc indicava que no ho tenies clar, que “un amic t’ha entabanat per venir”. A més a més, els organitzadors han donat un qüestionari orientatiu per no quedar-se en blanc en plena cita. Un cop passats els 5 minuts, calia canviar de taula per conèixer una altra persona. Entre els assistents hi havia 3 escriptors: Sebastià Portell, Anna Pantinat i Ester Andorrà.

Llum tènue, rams de flors a les taules,  música a càrrec de “Xip & Xic”… I tot acompanyat d’una cerveseta Moritz. Un noi llegint fragments del seu llibre preferit i la noia escoltant-lo atentament. Una noia avisant tímidament la seva cita que li ha quedat espuma de cervesa al llavi… N’hi havia alguns de nerviosos que no s’atrevien a mirar als ulls de la seva parella, d’altres de més experts que ni es miraven el qüestionari, i molts s’apuntaven les recomanacions literàries de l’altre en un paper. Cap d’ells volia aixecar-se i canviar de taula passats els 5 minuts.

És la primera vegada que s’ha organitzat un speed dating literari el 14 de febrer, el dia de Sant Valentí. Després de l’èxit obtingut, expliquen els organitzadors, pensen muntar-ne un cada any. Menys bombons en forma de cor i més lectura!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑