Fa uns mesos, em va arribar un mail de la Laia Carbonell proposant-me fer un procés de reflexió-creació sobre Nanni Balestrini amb nou poetes més en relació a l’exposició que s’esdevenia a La Virreina Centre de la Imatge.
Ja em va semblar una idea molt interessant en el seu moment, però he d’admetre que ha estat una experiència en què he après l’hòstia.
D’una banda per la interacció amb la Celeste Araújo, en Mohammad Bitari, en Francesc Gelonch, la Lola Nieto, la Miriam Reyes, la Maria Sevilla, la Marina Spada, l’Oriol Sauleda i la Raquel Santanera, els poetes amb quie hem xerrat, discutit, proposat, planificat; però en especial la Míriam Reyes i la Lola Nieto amb qui he compartit escenari.
Aquest repte m’ha empès a obrir camins i llenguatges nous per a mi, connectant recerca històrica i recreació, més concretament en les correspondències entre codis i llengutages artístics. Les peces de la Raquel i la Maria també han seguit aquesta ruta. En el seu cas, amb històries de violència i fàbrica com a memòria familiar i l’any especialíssim que és 1977, en què va haver el famós Blackout de NY, l’ocupació al mercat del Born i les jornades llibertàries a Barcelona. És l’any en què vaig néixer. Hi ha hagut altres casualitats que m’han portat a vivències del meu passat en la música clàssica, com el fet que Blackout estigués escrit amb l’estructura de les sonates del s.XVIII, i que m’ha dut a fer la meva primera peça de vídeoart. Un altre fet, és que Nanni Balestrini morís un dia abans que el meu pare i que fos per aquestes dates.
Estigueu atents, perquè tot i que es van esgotar les entrades fa dies, em consta que hi ha cancel·lacions. 🤞🤞23h
Anna Pantinat 
Deixa un comentari